Hui hem tingut el primer dia amb sabor hivernal: cel ennuvolat, geloreta i trobant a faltar l’escalfor del sol.
Hem seguit posant el reclam de mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i, com sempre, acudeixen molt bé a ell. Hem fet els següents anellaments:
- mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 42 ex.
- Busquereta de capell (curruca capirotada): 4 ex.
- gafarró (verdecillo): 1 ex.
A causa de la gelor alguns mosquiters es queden quiets a la mà, com podeu vore a les fotografies:
.
.
.
.
DEPANA (Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural) presenta a les institucions europees una queixa per la “legalització temporal” de la caça amb vesc
* DEPANA va presentar, el passat 6 de novembre de 2009, una queixa formal a les institucions de la Unió Europea a Brusel•les contra la decissió del Govern de la Generalitat de Catalunya de permetre temporalment la caça amb vesc, al considerar que implica una vulneració de la legislació comunitària.
* En la caça amb vesc s’utilitzen substàncies adhesives per a la captura d’ocells, mètode prohibit per la normativa vigent europea (Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres) per ser un procediment no selectiu.
Aquest mètode de caça s’utilitza per a la caça d’ocells fringíl·ids ( que després s’engabien com a ocells cantaires) i per a la caça de tords, espècie que es comercialitza i es menja, però en el parany cauen sovint altres aus, d’espècies protegides. Destacar que, la caça amb vesc ja està pràcticament eradicada a la resta de països la UE.
DEPANA afirma que aquest mètode de caça és ‘massiu i no selectiu’ i afegeix que és contrari a la Directiva d’Aus de la UE i la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE), ho han ratificat.
A conseqüència d’això, l’any 2008 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no va autoritzar l’ús d’aquest mètode per a capturar ocells fringíl•lids. No obstant això, al juliol de 2009, aquest mateix departament va autoritzar l’ús d’aquest mètode, per a la realització d’un suposat estudi experimental (Resolució 27 juliol 2009 per la qual s’autoritza la captura excepcional en viu de fringíl•lids amb “vesc” per a l’estudi experimental a Catalunya durant l’any 2009).
En aquest sentit, DEPANA considera que ni la metodologia proposada, ni el perfil no tècnic dels caçadors, ni la manca de planificació d’un programa formatiu per a la manipulació d’aus silvestre, no reuneix els requisits perquè aquesta autorització de captura amb “vesc” pugui considerar-se un “estudi científic”. A
més, les quantitats d’aus capturades no són menors, doncs actualment hi ha més de 7.500 caçadors posseïdors d’aquesta autorització “excepcional” , amb un nº de captures autoritzades que ronda els 400.000 exemplars.
Per això, l’organització conservacionista ha sol•licitat mitjançant la queixa a les instàncies europees que es requereixin els informes necessaris, al mateix temps que s’investigui les suposades irregularitats en matèria de caça que hagin pogut produir-se donada la vulneració de la normativa comunitària.
.
Des del 12 doctubre a hui hem fet 5 jornades d’anellament (1 per setmana). Com he indicat al títol, la major part de captures ha correspost a ocells hivernants.
El total d’anellaments ha estat el següent:
- mosquiter comú: 195 ex. ( amb reclam). Hui ha estat el dia “estrela”: 73 ex.
- busquereta de capell (curruca capirotada): 16 ex.
- pit-roig: 5 ex.
- tord comú (zorzal común): 1 ex.
- merla: 2 ex.
- busquereta capnegra: 1 ex.
Pel que fa a la migració observada, cal destacar el següent:
- diumenge 25 d’octubre: EXCEL·LENT PAS de terrerola (alondra común) i cueta blanca (lavandera blanca). I bon pas de pinsà comú (pinzón común) i passerell (pardillo).
- dies 1 i 7 de novembre: pas moderat de les espècies anteriors.
- diumenge 15 de novembre: com l’anterior, però sense pas de cueta blanca.
mosquiter comú
.
busquereta de capell
.
pit-roig
.
tord comú
.
Ens acaben de comunicar que el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que agafàrem anellat el 26/10/2008, va ser anellat a Bèlgica el 16/10/2007, a la localitat de Ingooigem.
Esta espècie ve d’Europa septentrional a hivernar a la Península Ibèrica. Ací té un gran pas migratori de la 2a quinzena d’octubre a finals de novembre. Després, ja com a hivernant, és l’espècie més abundant als tarongerars. Igual que la busquereta de capell (curruca capirotada).
.
.
autor foto: Josep Bort
Us passe una notícia molt interessant sobre la migració d’esta espècie.
MADRID, 16 Oct. (EUROPA PRESS) -
La comunidad científica desconocía casi por completo la biología y las estrategias vitales del halcón de Eleonora (Falco eleonorae), un ave rapaz migradora con una población escasa que nidifica en colonias en islotes marinos. Ahora investigadores de la Universidad de Valencia (UV) y la de Alicante (UA) han marcado 11 ejemplares (7 adultos y 4 pollos) en las colonias de Baleares entre 2007 y 2008, y en las Islas Columbretes (Castellón) en 2008 a los que se suman cinco ejemplares más en 2009.
“Este hecho constituye un hito en el estudio de la especie, ya que hasta la fecha nadie había conseguido capturar y marcar mediante tecnología satelital ejemplares de halcón de Eleonora en las colonias del Mediterráneo occidental”, declaró a SINC Pascual López, investigador en la UV y autor principal del estudio que ha publicado la revista Zoological Studies.
Los halcones marcados emprendieron en otoño de 2007 y 2008 una ruta migratoria de más de 9.500 kilómetros, desde las Islas Baleares hasta Madagascar. Lo novedoso del estudio es que los halcones no migran sobrevolando el agua a través del mar Mediterráneo y la costa oriental africana, sino que cruzan directamente el interior de África.
Los datos de seguimiento por satélite han permitido comprobar también que “los halcones de Eleonora son capaces de migrar de día y de noche (hecho novedoso para rapaces de su género), superando barreras ecológicas como el Desierto del Sahara, la región ecuatorial y amplios tramos de mar abierto en el Océano Índico”, señala López.
En los dos meses de migración que estos halcones hacen para invernar en Madagascar, los biólogos recibieron centenares de localizaciones de los adultos (a lo largo de 10 países) y de los juveniles (en 14 países). Su ruta migratoria de retorno primaveral hacia Europa atraviesa de nuevo el continente africano, “pero siguen un camino totalmente distinto al realizado en la migración otoñal con vuelos sobre el Océano Índico de más de 1.500 km sin parar desde Madagascar hasta Somalia, fenómeno nunca antes descrito en rapaces del género y que lleva al límite las capacidades fisiológicas de este grupo de aves”, recuerda el investigador.
UN AVE MUY ESPECIAL
Entre las peculiaridades de esta ave rapaz migradora de larga distancia y de origen evolutivo reciente destaca “un ciclo reproductivo ajustado al paso migratorio de otras aves, que se inicia a finales del verano y no en primavera (el más tardío entre las rapaces europeas). Esto la convierte en un organismo modelo para abordar cuestiones sobre su filogeografía y evolución”, subraya López, que también se cuestiona cómo los halcones de Eleonora pueden orientarse durante un viaje tan largo.
El halcón de Eleonora recibe su nombre en alusión a una heroína sarda, Giudicessa Eleonora de Arborea (1350-1404), que luchó por la independencia de Cerdeña de la Corona de Aragón, y elaboró las primeras leyes en Europa que protegían a las aves de presa.
|
