Recuperació de Teuladí de canyar de França

Diumenge recuperàrem un Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus amb anella MUSEUM PARIS.

.

.

També vam fer un autocontrol d’1 Botxí Lanius meridionalis que anellàrem el 26-12-2010.

Vam anellar un total de 32 ocells:

- Teixidor Remiz pendulinus: 12 ex

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 10 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 3 ex

- Merla Turdus merula: 2 ex

- Gafarró Serinus serinus: 2 ex

- Tord comú Turdus philomelos: 1 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 1 ex

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 1 ex

.

.

.

 

Cens d’Arpellot de marjal al P. N. de l’Albufera

La Societat Valenciana d’Ornitologia ha publicat els següents resultats:

“El passat dimarts 10 de gener es va realitzar el cens hivernal d’Arpellot de marjal  (Circus aeruginosus) en dormidor en el P. N. de l’Albufera.

Una vegada recopilades les dades de tots els punts fixos d’observació, comentem els resultats obtinguts:

- S’ha comptabilitzat un total de 380 exemplars, xifra una mica superior a l’obtinguda l’any passat (357 exemplars) i inferior a l’obtinguda l’any 2010 (405 exemplars), on es va obtenir la xifra més elevada des de l’inici d’aquest cens. Per tant, podem seguir afirmant que l’Albufera, al costat del P. N. del Delta de l’Ebre, és la zona humida més important del litoral mediterrani espanyol per a la hivernada de l’espècie.
– El resultat total és el mínim garantit, és a dir, dins de l’interval possible d’individus comptabilitzats, hem escollit el nombre més baix, per així evitar els dobles recomptes. És possible que el nombre siga superior, però el que és segur és que, almenys, hi ha 380 exemplars.
– La distribució dels dormidors ha estat similar a la d’anys anteriors, és a dir, que la Mata del Fang (295 exemplars) i la Punta de Llebeig (51 exemplars) continuen sent, per aquest ordre, els dormidors més importants del parc, amb un total de 346 exemplars (91,05%). La resta de dormidors, (34 exemplars, 8,95%) continuen amb les proporcions similars d’altres anys.
– Encara que les condicions lumíniques no eren favorables, ja que el cens es realitza al capvespre i els exemplars a distància són difícils de datar i sexar, s’han pogut observar diversos exemplars mascles, encara que el seu nombre continua sent reduït.
– Aquest any, a més, s’ha pogut censar al mateix temps la Bassa de Sant Llorenç, situada a l’extrem sud del parc, a la zona d’accés al far de Cullera. Algun any Luis Aleixos l’ha pogut censar, però en dia diferent al cens en els dormidors del llac. No obstant això, aquest any Víctor París ha censat la Bassa en el mateix dia, comptabilitzant un total d’11 exemplars (5 mascles).

- En el cens també es van comptabilitzar altres espècies de rapinyaires: 6 xoriguers, 5 àguiles calçades i 1 aguilot. A més, es van registrar 3 cites destacables d’aus que no eren rapinyaires:

384 picaports (Plegadis falcinellus) observats al vespre a la Mata del Fang (Marta García, Patricia Laborda, Juan Luján, Simeó Solaz & Jose Luís Terrassa,) alguns d’ells provenen de la Punta de Llebeig (Bosco Dies, Vicente Llorens & Mila Martín ).

61 agrons blancs (Casmerodius albus) observats a la Punta de Llebeig tirant-se a dormir (Bosco Dies, Vicente Llorens & Mila Martín).

1 serenet (Panurus biarmicus) sentit al Tancat de la Ratlla (Pedro A. del Baño).

- Com cada any, els participants en el cens ens col · locàrem en diferents punts fixos al voltant del llac. Aquest any han participat un total de 16 persones. El nostre més sincer agraïment a tots ells, ja que gràcies a la seua presència s’ha pogut realitzar el cens.”

Àguila calçada

Àguila calçada Hieraaetus pennatus menjant-se una polla d’aigua Gallinula chloropus a L’Albufera de València.

15-1-12

Diumenge van passar un matí tranquil, amb pocs anellaments (31 ex) per als 90 m de xarxa que vam muntar en tarongerars i en un camp abandonat. En canvi, vam observar un arpellot pàl·lid que volava en direcció sud.

Estos van ser els anellaments que férem:

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 7 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 5 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 4 ex

- Merla Turdus merula: 3 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 2 ex

- Gafarró Serinus serinus: 2 ex

- Cueta torrentera Mottacilla cinerea: 2 ex

- Totestiu Parus major: 2 ex

- Cadernera Carduelis carduelis: 1 ex

- Cagamànecs / Bitxac Saxicola torquatus: 1 ex

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 1 ex

- Teuladí Passer domesticus: 1 ex

.

Cueta torrentera

.

.

.

Esplugabous

.

.

.

Busquereta capnegra

.

.

Totestiu

.

Cua-roja fumada

.

.

Pit-roig

.

Cagamànecs / Bitxac

.

.

Busquereta de capell

.

 

Balanç anellament 2011

Durant 2011 hem anellat 3.051 ocells (el triple que l’any anterior), de 70 espècies diferents.

Hem realitzat 104 jornades d’anellament. Majoritàriament a La Marjal de Rafalell i Vistabella, i també als tarongerars de Massamagrell i a La Serra Calderona.

Les 10 espècies més anellades han estat:

- Oroneta Hirundo rustica: 599 ex.

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 313 ex.

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 258 ex.

- Corrotxí Acrocephalus scirpaceus: 175 ex.

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 163 ex.

- Teuladí serrà Passer montanus: 163 ex.

- Merla Turdus merula: 155 ex.

- Gafarró Serinus serinus: 136 ex.

- Pit-roig Erithacus rubecula: 123 ex.

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 99 ex.

Espècies anellades per primera vegada:

- Òliba Tyto alba

- Enganyapastors Caprimulgus europaeus

- Polla d’aigua Gallinula chloropus

- Oroneta cua-rogenca Hirundo daurica

- Oriol Oriolus oriolus

- Blanca Pica pica

- Esplugabous Bubulcus ibis

- Titeta de muntanya Anthus spinoletta

Recuperacions estrangeres:

- Teixidor Remiz pendulinus anellat a Itàlia

- Corrotxí Acrocephalus scirpaceus anellat a Bèlgica

- Oroneta Hirundo rustica anellada a Anglaterra

Us mostrem algunes fotos de les darreres jornades:

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 TOTAL ANELLAMENTS PER ESPÈCIE
Acrocephalus arundinaceus 17 corrot
Acrocephalus melanopogon 7 boscarla mostatxuda
Acrocephalus scirpaceus 175 corrotxí
Aegithalus caudatus 4 senyoreta
Alcedo atthis 5 blauet
Alecthoris rufficollis 1 perdiu
Anthus pratensis 10 titeta d’hivern
Anthus spinoletta 1 titeta de muntanya
Apus apus 12 falcia
Athene noctua 3 mussol
Bubulcus ibis 1 esplugabous
Caprimulgus europaeus 2 enganyapastors
Caprimulgus ruficollis 2 saboc
Carduelis cannabina 6 passerell
Carduelis carduelis 17 cadernera
Carduelis chloris 17 verderol
Cettia cetti 28 rossinyol bord
Cisticola juncidis 13 trist
Delichon urbica 45 oroneta cuablanca
Emberiza cirlus 2 sit golanegre
Emberiza schoeniclus 99 teuladí de canyar
Erithacus rubecula 123 pit-roig
Falco tinnunculus 1 xoriguer
Ficedula hypoleuca 14 blanqueta
Fringilla coelebs 22 pinsà
Galerida cristata 3 cogullada
Gallinago gallinago 5 bequeruda
Gallinula chloropus 1 polla d’aigua
Hippolais polyglotta 6 bosqueta vulgar
Hirundo daurica 1 oroneta cua-rogenca
Hirundo rustica 599 oroneta
Jynx torquilla 4 formiguer / colltort
Lanius meridionalis 5 botxí
Lanius senator 1 capsot
Locustella luscinioides 1 boscaler comú
Luscinia megarhynchos 46 rossinyol
Luscinia svecica 38 pit-blau
Merops apiaster 1 abellerol
Mottacilla alba 6 cueta blanca
Mottacilla flava 3 cueta groga
Muscicapa striata 9 papamosques gris
Oriolus oriolus 2 oriol
Parus ater 1 senyoreta
Parus cristatus 11 capellanet
Parus major 92 totestiu
Passer domesticus 92 teuladí
Passer montanus 163 teuladí serrà
Phoenicurus ochuros 6 cua-roja fumada
Phoenicurus phoenicurus 3 cua-roja reial
Phylloscopus collybita 313 mosquiter comú
Phylloscopus trochilus 63 mosquiter de passa
Pica pica 3 blanca
Prunella modularis 6 pardal de bardissa
Remiz pendulinus 23 teixidor
Riparia riparia 2 parpalló
Saxicola torquata 7 bitxac / cagamànecs
Serinus serinus 136 gafarró
Sturnus unicolor 35 estornell
Streptopelia decaocto 13 tórtora turca
Streptopelia turtur 4 tórtora comú
Sylvia atricapilla 258 busquereta de capell
Sylvia borin 18 busquereta mosquitera
Sylvia cantillans 62 busquereta de garriga
Sylvia communis 3 busquereta vulgar
Sylvia melanocephala 163 busquereta capnegra
Sylvia undata 1 busquereta cuallarga
Turdus merula 155 merla
Turdus philomelos 56 tord
Tyto alba 2 òliba
Upupa epops 2 puput
Total 3051 // 70 espècies

Bones Festes i canvi de nom

Vos desitgem Bones Festes i un Feliç 2012 !!

Per al 2012 hem decidit canviar el nom del Grup. Ara s’anomenarem Grup d’Anellament L’Horta. El nom fa referència a la comarca on anellem.

Captura de fringíl·lids

Article dels companys de DEPANA

Facilitar la captura de fringíl·lids, una mesura urgent contra la crisi?
dilluns 12 de desembre de 2011.

S’ha aprovat de forma urgent i injustificada la modificació de la Llei de Protecció dels animals, per tal de permetre un increment notable de la captura d’ocells cantaires, del grup dels fringíl·lids, protegits en el marc de la UE.

S’ha aprovat el Decret llei 2/2011, de 15 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, i s’estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat, adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011. Aquest decret llei, desprotegeix les 4 espècies de fringíl·lids a dalt esmentades i a més fixa el calendari i els cupos de captures d’ocells per a aquest any 2011. Els arguments de fons que hem relatat abans segueixen indemnes: hi ha una absoluta contradicció amb els textos legals europeus vigents. És una norma clarament il·legal. Ultra aquest punt, el més indignant és que s’ha aprovat com a decret llei, és a dir, és una norma que dicta l’executiu però que té rang de llei (que després convalida el Parlament en 30 dies), amb la qual cosa esdevé difícilment impugnable davant els tribunals per a ciutadans normals com els que integrem DEPANA. Per no repetir-nos, val la pena recordar per a què serveixen els decrets llei de veritat. Segons l’art. 86 de la Constitució espanyola de 1978, han de versar sobre:

“En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título Primero, al régimen de las Comunidades Autónomas, ni al derecho electoral general.”

Per la seva banda, l’art. 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya remarca que:

“En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.”

D’entrada, on està l’extraordinària i urgent necessitat per emprar una via excepcional com aquesta? Quina mena de tècnica jurídica habilita el Govern per desprotegir aquestes espècies amb un mecanisme pensat per emergències, inundacions o catàstrofes? Assistim a una altra dimissió legislativa per part del Parlament? Cal proposar que es suprimeixi el Parlament per reduir despeses, si aquesta serà la forma de normar habitual? En llenguatge molt vulgar se li diu complir els compromisos amb aquells que se li han fet promeses de forma ràpida: “a l’amic el favor, a l’enemic, la llei” diu aquella dita. En fi, és el signe dels temps en els que ens endinsem: cap fàstic a prescindir absolutament de la mínima actitud de respecte a la natura si d’això en depenen “els nostres”. Què es pot pensar d’un Conseller (el d’Agricultura) que declara obertament que no li agraden els animals? Ara només es pot demanar al Consell de Garanties Estatutàries que faci la seva feina i abans que es convalidi aquest Decret llei per via parlamentària, faci un dictamen desfavorable per manca absoluta de justificació legal d’aquesta forma legal per permetre la caça i captura de 64.000 ocells entre el 21 de novembre i el 31 de desembre de 2011.

Desembre

Entre el diumenge i el dijous hem anellat 70 ocells:

- Mosquiter Phylloscopus collybita: 33 ex

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 18 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 8 ex

- Pit-blau Luscinia svecica: 2 ex

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 2 ex

- Gafarró Serinus serinus: 2 ex

- Tord Turdus phylomelos: 1 ex

- Polla d’aigua Gallinula chloropus: 1 ex

- Rossinyol bord Cettia cetti: 1 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 1 ex

- Merla Turdus merula: 1 ex

.

Quasi tot el grup

.

grup d'11 Grua Grus grus volant en direcció sud

.

.

.

Teuladí de canyar

.

.

polla d'aigua

.

.

.

Titeta d'hivern

.

Cagamànecs / Bitxac

.

Cadernera

.

Xoriguer

.

.

.

.

Pastisset de boniato i rotllets de Vicent

.

Típics anelladors de L'Horta de València

.

El futur

.

Hivernants

Resultats de diumenge passat: 46 anellaments

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 23 ex

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 10 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 3 ex

- Trist Cisticola juncidis: 2 ex

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 2 ex

- Formiguer Jynx torquilla: 1 ex

- Pit-blau Luscinia svecica: 1 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 1 ex

- Teixidor Remiz pendulinus: 1 ex

- Merla Turdus merula: 1 ex

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Hivernants

A pesar de les previsions de l’oratge, que donaven bastant pluja,  anellàrem fins les 11h.

En total vam anellar 65 ocells. Estos són alguns dels més interessants:

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 35 ex.

- Pit-roig Erithacus rubecula: 8 ex.

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 7 ex

- Pit-blau Luscinia svecica: 4 ex.

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 3 ex

- Tord Turdus phylomelos: 3 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 1 ex

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Anellament dimecres i diumenge

Entre els 2 dies hem anellat 89 ocells. Majoritàriament hivernants, lògicament.

Estes són les espècies:

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 37 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 10 ex

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 10 ex

- Pit-blau Luscinia svecica: 8 ex

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 8 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 7 ex

- Pardal de bardissa Prunella modularis: 2 ex

- Titeta d’hivern Anthus pratensis: 2 ex

- Merla Turdus merula: 2 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 1 ex

- Cagamànecs / Bitxac Saxicola torquatus: 1 ex

- Trist Cisticola juncidis: 1 ex

.

pardal de bardissa

.

pardal de bardissa

.

pit-blau

.

pit-blau

.

pit-blau

.

Pit-roig

.

Pit-roig

.

 

El Milà reial a les Illes Balears

Us reproduïm una notícia publicada pel GOB

Divendres 11 de novembre 2011

La milana real greument amenaçada per l’ús il·legal de verí
Un nou mètode d’estudi analitza en profunditat les causes de mortalitat d’aquesta espècie amenaçada
______________________________________________________________________

Moltes poblacions naturals estan amenaçades per causes directa o indirectament lligades a les activitats humanes. És el cas de la milana reial (Milvus milvus), una rapinya declarada en perill d’extinció a Espanya al febrer de 2011 i el 2003 a les Illes Balears. La milana reial es distribueix pel continent europeu i algunes illes mediterrànies i el seu declivi es deu en bona part a l’ús il·legal de verí a vedats de caça, electrocucions i caça il·legal. En tractar-se d’un au especialitzada en trobar petites carronyes escampades per fora vila, és molt vulnerable al verí, que sovint s’usa il·legalment per “controlar” depredadors d’espècies cinegèticas.

Un primer pas per a la conservació de qualsevol població és identificar les causes de mortalitat dels individus, quantificar el seu impacte i avaluar la importància de cadascuna. No obstant això algunes causes són més fàcils de detectar que d’altres i no reflecteixen la seva importància relativa. Per exemple, és més probable trobar un animal mort per atropellament a una carretera que un que ha estat depredat, encara que aquesta última causa sigui més important. Analitzar la probabilitat de detecció de cada causa és de gran interès per adoptar mesures de conservació.
Científics de l’IMEDEA (CSIC –UIB), en col·laboració amb investigadors del CNRS francès, han desenvolupat un nou mètode que permet separar la contribució de cada causa de mortalitat i corregir la seva probabilitat de detecció. El mètode ha estat creat sobre la base de les recuperacions de milanes reials trobades mortes al camp que prèviament havien estat marcats per ornitòlegs del GOB per al seu seguiment entre l’any 2000 i 2010. La col·laboració entre científics de l’IMEDEA, el CNRS i l’equip de naturalíestes del GOB ha fet possible aprofundir en la problemàtica de la població de la milana reial a Mallorca i alhora pot ser de gran utilitat per a la seva conservació a nivell nacional i internacional. Aquest treball serà publicat en pocs dies a la revista científica britànica “Journal of Applied Ecology”.

L’estudi, basat en les dades de seguiment de 146 milanes marcades pel GOB amb emissors, ha identificat el verí com la causa principal de mortalitat, sent responsable d’entre el 44 i el 75% de les morts. Els més afectats són els exemplars de dos anys, edat en la qual comencen a cercar un territori on reproduir-se. L’estudi estima que l’eliminació del verí proporcionaria un augment de la seva supervivència proper al 14% i un creixement demogràfic dues vegades més ràpid que l’actual.

Des de principis del segle passat, la milana reial està en disminució en tota Europa. A Espanya el declivi ha estat dràstic. A Mallorca, era un au relativament comuna fins a fa algunes dècades però la seva població va disminuir a sols 8 parelles l’any 2000. Actualment la població és de 19 parelles. A Menorca el declivi ha estat pitjor encara, passant de 145 parelles a tan sol 15 en els últims 25 anys.

Migració espectacular de Pinsà

El dissabte passat, des de primera hora del matí fins les 13h que deixàrem d’anellar, va haver una migració permanent de grups de 15-30 exemplars de Pinsà Fringilla coelebs. A més, també va haver un pas considerable de Gafarró Serinus serinus, en grups de 20-40 individus, i un reduït pas de Passerell Carduelis cannabiba, Titeta d’hivern Anthus pratensis, Cadernera Carduelis carduelis i Terrerola Alauda arvensis. En resum, un d’eixos dies en què et cau la baba de l’espectacle migratori !!

En canvi, el diumenge, quasi no hi hagué migració visible. Sols algun grup de Pinsà i Gafarró.

Pel que fa a l’anellament, entre dissabte i diumenge hem anellat 100 ex.

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 50 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 16 ex

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 9 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 9 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 3 ex

- Trist Cisticola juncidis: 2 ex

- Teuladí comú Passer domesticus: 2 ex

- Gafarró Serinus serinus: 2 ex

- Merla Turdus merula: 2 ex

- Tord Turdus phylomelos: 2 ex

- Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus: 1 ex

- Pit- blau Luscinia svecica: 1 ex

- Pardal de bardissa Prunella modularis: 1 ex

Tord

.

.

Trist

.

Teuladí de canyar

.

.

J Maria, Carol i un teuladí de canyar

.

pardal de bardissa

.

Pit-roig

.

Pit-roig

.

Gafarró

.

Cagamànecs / Bitxac

.

Mosquiter comú

.

Vicent amb "mil" captures

.

Pepe i un tord

.

bogeria provocada per l'espectacle migratori

.

Anellant a La Calderona III

Hui hi ha hagut una migració fluixa de pinsà Fringilla coelebs i de titeta d’hivern Anthus pratensis. Pel que fa a l’anellament, hem capturat 39 ocells:

- Mosquiter comú Phylloscopus collybita: 13 ex

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 10 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 6 ex

- Titeta d’hivern Anthus pratensis: 3 ex

- Tord Turdus phyllomelos: 2 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 2 ex

- Busquereta cuallarga Sylvia undata: 1 ex

- Senyoreta Aeghitalos caudatus: 1 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 1 ex

.

Tord

.

.

Titeta d'hivern

.

Titeta d'hivern

.

.

.

Busquereta cuallarga

.

.

Mosquiter comú

.

.

.

.

Pinsà

.

.

Busquereta de capell

.

Cua-roja

.

.

.

.

.

Anellant a La Calderona

Ahir dissabte férem la segona jornada a la Serra Calderona. En relació a la primera es nota un augment del tord, un descens en el pas de busquereta de capell i pas fluix de pinsà, passerell i titet d’hivern.

Pel que fa als anellaments, esta és la relació:

- Busquereta de capell Sylvia atricapilla: 15 ex

- Tord Turdus phylomelos: 12 ex

- Pinsà Fringilla coelebs: 6 ex

- Pit-roig Erithacus rubecula: 4 ex

- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 4 ex

- Titet d’hivern Anthus pratensis: 2 ex

- Passerell Carduelis cannabina: 2 ex

- Merla Turdus merula: 2 ex

- Mosquiter Phylloscopus collybita: 1 ex

.

Tord

.

Tord

.

Pinsà

.

Pinsà

.

Pinsà

.

Merla

.

Tord

.

Pinsà

.

Busquereta de capell

.

Fotografiant

.

Refugi d'observació

.