Us mostrem fotografies que hem fet darrerament per l’Horta de València, en una zona on predominen els camps de tarongers i alguns camps abandonants, on hi ha esbarzers.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Us mostrem fotografies que hem fet darrerament per l’Horta de València, en una zona on predominen els camps de tarongers i alguns camps abandonants, on hi ha esbarzers.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Farà vint dies que vaig descobrir un niu de gafarró Serinus serinus amb 4 ous a la llimera que tinc al corral de casa. La setmana passada vaig fotografiar els 4 pollets.
Este dimarts de vesprada, mentre donava una volta per l’horta, vaig vore una femella de collverd Anas platyrhynchos amb 10 pollets per una séquia.
.
Gafarró
.
Gafarró
.
Collverd
.
Collverd
.
Collverd
.
Collverd
.
Collverd
.
Collverd
.
Collverd
.
Este matí hem anellat 26 ocells. Si no haguera mogut el vent, haguérem anellat més gafarró Serinus serinus, ja que no paraven de jugar per la zona on havíem parat les xarxes.
Dels 14 Gafarró Serinus serinus, el 50% exacte han estat joves de l’any. I és que és de les espècies més matineres a criar a l’Horta.
Destacable el control d’una busquereta capnegra Sylvia melanocephala que anellàrem com a 3 mascle el 27/08/2006.
Anellaments:
– Gafarró Serinus serinus: 14 ex + 1 c de 2011
– Teuladí Passer domesticus: 4 ex
– Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 3 ex + 1 c de 2006
– Rossinyol Luscinia megarynchos: 1 ex
– Totestiu Parus major: 1 ex
– Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus: 1 ex
– Busquereta mosquitera Sylvia borin: 1 ex
– Merla Turdus merula: 1 ex + 1 c de 2011
.
Gafarró
.
Gafarró
.
Gafarró
.
Gafarró jove
.
Rossinyol
.
Rossinyol
.
Mosquiter de passa
.
Mosquiter de passa
.
Tere i el Rossinyol
.
José Maria mirant l'edat un Gafarró
.
En esta segona quinzena hem anellat 145 ocells de 18 espècies diferents.
Destaquem l’anellament dels últims migrants prenupcials (pit-roig, busquereta mosquitera, busquereta de capell i bosqueta vulgar) i de joves d’espècies nidificants ( cadernera, gafarró, oroneta, merla, teuladí, teuladí serrà, busquereta capnegra i estornell negre).
Anellaments:
– Estornell negre: 30 ex
– Merla: 27 ex
– Teuladí: 20 ex
– Gafarró: 19 ex
– Busquereta capnegra: 11 ex
– Oroneta: 10 ex
– Teuladí serrà: 6 ex
– Oroneta cua-blanca: 3 ex
– Verderol: 2 ex
– Pit-roig: 2 ex
– Busquereta de capell: 2 ex
– Busquereta mosquitera: 2 ex
– Cadernera: 1 ex
– Bosqueta vulgar: 1 ex
– Botxí meridional: 1 ex
– Rossinyol: 1 ex
– Papamosques gris: 1 ex
– Cogullada: 1 ex
Us mostrem les fotos que han fet Voro i Ximo.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fa una setmana, Xelo m’enviava un correu-e contant-me que tenia un pollet de gafarró (Serinus serinus), que s’havia trobat a la plaça del seu poble (Albuixech), que estava alimentant-lo i que estava evolucionant favorablement.
Fa pocs dies em comunicà que se n’havia anat i que, al dia següent, havia tornat a casa. Us reproduïsc, quasi literalment, el correu electrònic:
Hola, Ximo!!!
Ahir t’envií un correu-e dient-te que Intrèpid se’ns havia escapat. Bé, doncs, aquest matí l’he agafat. Estem que no s’ho creiem i al·lucinem. De fet, ara més que mai el seu nom és el que li correspon.
Bé, jo aquest matí, només alçar-me, he aguaitat a la plaça i en això l’he vist. Li he xiulat com sempre fem quan li donem menjar i l’animalet també ha xiulat i ha vingut directament a la barana del balcó. No m’ho podia creure, li he allargat la mà, per vore si tenia la sort que pujara, però sense recordar que tenim una gata, la qual ha eixit i el pardalet ha eixit volant. A partir d’ací ha sigut una cosa ja surrealista, he estat al balcó xiulant-li i ensenyant-li la xeringa perquè baixara. L’animalet anava de la barana de la terrassa de la casa unifamiliar que tenim al costat, al balcó de dalt de la finca on vivim. Perquè et faces una idea, nosaltres vivim a un primer pis i la unifamiliar té la terrassa a l’alçada del 2n pis de la finca. I allí hem estat, ell aguaitava però no s’atrevia a planejar i entrar al balcó nostre. En diverses ocasions ho ha intentat, inclús ha entrat fins la finestra del balcó revoltant, però s’asustava, no sabia on agafar-se i se n’anava. Bé, en un moment ha arribat el propietari de la vivenda unifamiliar, que no estan aquestos dies. Li he demanat si em deixava pujar a la seua terrassa. Hem pujat. El pardalet s’ha posat sobre una uralita que tenen i jo m’he apropat i li he ensenyat la xeringa, s’ha apropat i si jo hagués tingut més habilitat l’haguera pogut agafar, però no he tingut sort. Ho he tornat a intentar, però l’animalet ha baixat fins la plaça i s’ha col·locat sobre el respatller d’un banc. He baixat i estant ja baix, he vist que havia pujat fins la meua barana. Una bojeria. He pujat a casa i hem tornat a començar. De la barana de la terrassa del veí al balcó del pis de dalt. Jo ja estava desesperada i l’animal, crec que també.Portava ja una hora d’eixa manera sense desdejunar, ni amb la cara llavada, amb pijama, i amb el pardalet allí sense poder agafar-lo. I en això han arribat els meus pares. Ma mare ha agafat la xeringa i ha fet el mateix que jo i en això que l’animalet s’ha posat sobre una farola que tenim al costat del balcó i ma mare, molt àgilment, mostrant-li la xeringa i pel que ha dit, fent-lo caminar més prop d’on estava ella, li ha tirat mà i l’ha agafat. Estàvem al·lucinant, però molt contents. No s’ho creiem, que ens haja passat això i com l’animalet ha tingut la capacitat de tornar al lloc d’on va eixir ahir. Està clar que la fam l’ha fet tornar però podria haver-se despistat i haver fet cap a un altre lloc. Però és genial. Ara més que mai és un pardalet Intrèpid.