Us reproduïm aquest interessant article del diari 20 minutos.es
“Celebrem veure oronetes abans de l’habitual, però amb els seus prematurs pius i vols ens estan avisant d’alguna cosa. La sequera africana ha avançat fins a un mes l’arribada de les primeres aus migratòries a la Península.
Falciots Apus apus, àguiles serperes Circaetus gallicus, milans negres Milvus migrans, oronetes cuablanca Delichon urbica, xitxarres de canyar Acrocephalus scirpaceus, xitxarres dels joncs Acrocephalus schoenobaenus, mosquiters de passa Phylloscopus trochilus i oronetes Hirundo rustica han arribat a Espanya “entre 20 i 30 dies abans del normal perquè ixen fugint d’Àfrica, on les condicions s’han deteriorat molt”, assegura a 20minuts . és Alejandro Onrubia, coordinador de la Fundació Migres, que es dedica des de fa 14 anys al control de les migracions d’avifauna a l’estret de Gibraltar.
A l’Àfrica les condicions s’han deteriorat molt. Des d’ aquest lloc tan especial i espectacular, Onrubia i el seu equip són testimonis de com entre 40 i 50 milions d’aus xicotetes i unes 500.000 planejadores, com les cigonyes Ciconia ciconia, creuen aquesta franja de mar de 14 quilòmetres. “Té una part màgica i una altra de drama perquè moltes es moren ofegades a causa dels forts vents”, explica.
“La zona d’on vénen moltes aus, el Sahel, que està al sud del Sàhara, està patint una forta sequera. Es tracta de l’àrea de Mali, Níger, Nigèria i el llac Txad. Encara no sabem com pot estar afectant-los, però les migracions depenen de les condicions que tenen allà “, afirma Blas Molina, responsable de l’àrea d’estudi i seguiment d’avifauna de la Societat Espanyola d’Ornitologia (Seo-Birdlife).
Els més matiners aquest any han estat els falciots Apus apus, que ja han arribat tot i que no se solen veure al sud fins a finals de març i al nord fins a finals d’abril. “És sorprenent que s’hagen avançat tant”, confessa Onrubia, que està desitjant que arriben els més tardans: rossinyols Luscinia megarhynchos i busqueretes Sylvia sp.
Termòmetres mediambientals
És sorprenent que s’hagen avançat tant. Els ocells, com a bons termòmetres mediambientals, ens estan fent un senyal. La sequera no només avança les migracions, també augmenta la mortalitat, repercuteix en la cria de pollets, desplaça cap al nord els llocs d’hivernada i posa a algunes espècies en perill d’extinció.
Les aus triguen entre un mes i un mes i mig a fer la migració completa, des que ixen de Sahel africà fins que arriben a Espanya. Les rutes que fan les diferents espècies es poden consultar a la pàgina web http://www.migraciondeaves.org. “Moltes moren creuant el desert del Sàhara, que són 2.ooo quilòmetres de sorra i terra, en contínua expansió. Necessiten només tres o quatre dies per travessar-lo, però després han de parar algun temps per repostar”, explica el coordinador de Migres.
La sequera a Espanya
Molts moren creuant el desert del Sàhara. Els ocells emigren buscant un paradís on reproduir-se. Per això, si aquest paradís-Espanya-també pateix sequera, la cria es pot veure afectada. Les espècies transaharianes, com les oronetes Hirundo rustica, cuetes Mottacilla sp i busqueretes mosquiteres Sylvia borin, són les més vulnerables a la falta d’aigua. “La sequera afecta la floració de les plantes i als insectes, i aquests són el seu aliment. Si els falta, podria causar la mort de diversos pollets. De fet, hi ha aus que, davant la manca de recursos, ni inicien la posta” , afirma Onrubia.
En canvi, altres aus més resistents, com els falciots culblancs africans Apus caffer, oronetes cua-rogenques Hirundo daurica i pinsans trompeters Bucanetes githagineus, podrien fins i tot veure beneficiades per la sequera augmentant el nombre de pollets i ampliant les seues àrees d’influència.
A més, aquest any hi ha espècies sedentàries que, a causa de la calor, han avançat la posta, com les merles Turdus merula, gafarrons Serinus serinus i pit-rojos Erithacus rubecula. L’únic perill és que torne el fred hivernal. “Dos o tres dies són suportables perquè els ocells poden estar a -20 º si estan ben alimentats, però si el fred dura més d’una setmana, milers d’aus podrien morir”, reconeixen des de Migres
Aus africanes colonitzen Europa
A Espanya hi ha 500 espècies d’aus, d’entre les regulars unes 150 són migratories. Una altra de les conseqüències dels hiverns més secs i suaus és que algunes aus del nord, com les oques Anser anser, ànecs Annas sp, grues Grus grus i coloms Columba sp, que passaven l’estiu al nord de Europa i l’hivern, a Espanya, ara s’estan fent sedentàries i s’han instal · lat al sud-oest de França. També fugen cap al nord algunes espècies africanes que estan colonitzant Europa i que fa 40 anys no es veien a la Península. “Els falciots culblancs africans Apus caffer, aguilots rogencs Buteo rufinus i pinsans trompeters Bucanetes githagineus estan desplaçant els seus ecosistemes cap al nord i els va bé que a Espanya faça més calor perquè així s’assembla més al Marroc”, explica Onrubia.
Els més perjudicats per aquest canvi de clima són l’espècies d’alta muntanya, com el gall fer Tetrao urogallus, que ja està en perill d’extinció, i altres com la perdiu xerra Perdix perdix o la perdiu blanca Lagopus muta que han disminuït molt la seua població. A Espanya es té constància d’unes 500 espècies d’aus. D’aquestes, unes 150 són rareses o d’aparició esporàdica com alguns ocells africans, de Rússia o Amèrica del Nord. La resta, unes 350, són espècies regulars, que apareixen constantament, sent la meitat de tipus migratori.
“El planeta s’asseca”
Si el cucut canta abans d’hora, alerta, perquè alguna cosa dolenta està ocorrent. Però, per què les migratòries arriben abans?, Per què algunes deixen d’emigrar i es queden ací tot l’any?, Per què diverses espècies africanes estan colonitzant Europa ?. Onrubia no és optimista: “Perquè s’està assecant el planeta. El canvi climàtic existeix i està causat per l’home i el seu ús de combustibles fòssils”. De fet, aquesta és la conclusió a què van arribar els 3.000 científics que van signar el quart informe del Panell intergovernamental del canvi climàtic de l’ONU.
Antigament, els miners ficaven un canari en una gàbia i el baixaven a les mines de carbó perquè els avisara de la presència de gas grisú, que és molt inflamable i pot provocar explosions. Si l’animal es marejava, s’adormia o moria eixien tots corrent. Ara, explica Onrubia, “si el rossinyol o el cucut canten abans d’hora, alerta, perquè alguna cosa dolenta està passant”.”
39.569227
-0.335127
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Grup d'Anellament l'Horta 