Què és l’ANELLAMENT ?

Introducció

L’anellament és un mètode de marcatge. És una anella que es col.loca en la pota de l’ocell. Cada anella té un número únic (com el DNI de cada persona) i un nom que identifica el país (Madrid, París, Brussels,…). D’esta manera se sap on s’ha anellat i quin ocell en concret s’ha recuperat. Quan se n’agafa un anellat, ho comuniquem al país d’origen i, des d’allí, ens informen de la data i i el lloc en concret on l’anellaren. Així, podem saber les rutes migratòries de cada ocell, el temps que tarda a completar els desplaçaments, la velocitat mitjana de vol, les zones d’hivernada o cria, etc.

Per capturar-los emprem xarxes “japoneses”. Nosaltres utilitzem les de 18 m.

.

Espanya

Hi ha uns 800 anelladors.

S’anellen uns 300.000 ocells a l’any.

Es fan unes 2.000 recuperacions estrangeres

.

Massamagrell

En 1999 començàrem a anellar d’una manera regular en esta zona situada a la comarca de L’Horta. Ací predominen els tarongerars. Nosaltres utilitzem un abandonat per col·locar les 2 xarxes de 18m. que emprem.

Hem intentat que se semble, el més possible, a una estació d’esforç constant, però els compromisos familiars i el fet que som poques persones, no ens permeten eixir amb la regularitat que voldríem. Per això, les dades que oferim de fenologia, s’han d’interpretar com una “tendència general” de cada espècie. Ara bé, a la busquereta de garriga (Sylvia cantillans), sí que hem pogut fer-li un seguiment específic de la migració postnupcial. Teniu els resultats en la secció DOCUMENTS.

Des de 1999 hem anellat 4.627 ocells, de 51 espècies diferents:

– 18 són MIGRANTS (exclusivament)

– 16 són SEDENTÀRIES

– 10 són ESTIVALS

– 7 són HIVERNANTS

La millor època per a anellar, tant per la diversitat d’espècies com pel nombre de captures, és durant la migració postnupcial (de meitat d’agost a principis de desembre):

– A l’agost: predomina la busquereta de garriga (Sylvia cantillans) i, en menor mesura, el corrotxí (Acrocephalus scirpaceus).

– Al setembre: busquereta de garriga i mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) predominen. I, molt menys abundants, són: el corrotxí, la busquereta d’esbarzer (Sylvia communis), la busquereta mosquitera (Sylvia borin), la blanqueta (Ficedula hypoleuca), la cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus) …

– A l‘octubre i novembre: predomini absolut del mosquiter comú (Phylloscopus collybita). I, en menor mesura, la busquereta de capell (Sylvia atricapilla) i el pit-roig (Erithacus rubecula) …

.

Les 10 espècies més anellades fins ara, són:

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita): 1033

migrant-hivernant

...….

Gafarró (Serinus serinus): 772

sedentari

....

Busquereta de capell (Sylvia atricapilla): 474

migrant-hivernant

..……

Merla (Turdus merula): 425

sedentari

.…

Busquereta de garriga (Sylvia cantillans): 424

migrant

.…….

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): 223

migrant

.
Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala): 168

sedentari

Teuladí (Passer domesticus): 138

sedentari

Pit-roig (Erithacus rubecula): 127

migrant-hivernant

Rossinyol (Luscinia megarhynchos): 115

estival

Quants kms al dia pot fer un pardalet durant la migració?

L’anellament ens dóna exemples tots els anys de pardalets que són recuperats en un altre país als pocs dies del seu anellament. Açò ens dóna una idea bastant aproximada del temps que li costa a un ocell traslladar-se d’una zona a una altra. Us mostrem algunes recuperacions dels anys 2004 i 2005.

Pit-roig anellat a Bèlgica i recuperat als 3 dies a Burgos . Va recórrer 1.927 kms. La velocitat resultant va ser de 378 kms/dia.

Corrotxí anellat a França i recuperat 1 dia més tard a Navarra. Va recórrer 301 kms en 1 dia..

Mosquiter de passa anellat a Noruega i recuperat als 12 dies a Palència. Va recórrer 2.202 kms. La velocitat resultant va ser de 183 kms/dia..

Cueta groga anellada a Suècia i recuperada als 13 dies a Mallorca. Va recórrer 1.931 kms. La velocitat resultant va ser de 148 kms/dia.