Hui hem gaudit de la companyia de Javier Blasco i la seua dona en la jornada d’anellament que hem fet a Massalfassar. Des d’ací volem mostrar-li l’admiració que sentim pel seu treball.
Comptant diumenge passat i este hem anellat 55 ocells + 13 controls:
- Teuladí Passer domesticus: 24 ex + 2 c
- Gafarró Serinus serinus: 9 ex + 1 c
- Totestiu Parus major: 4 ex + 4 c
- Rossinyol Luscinia megarhynchos: 3 ex
- Teuladí serrà Passer montanus: 3 ex + 1 c
- Estornell negre Sturnus unicolor: 3 ex
- Merla Turdus merula: 3 ex + 2 c
- Blanca Pica pica: 2 ex
- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 2 ex + 3 c
En esta època de reproducció si pegues voltes pels camps i sequiols acabes per descobrir pollets. Fa pocs dies en un camp preparat per a plantar hortalisses vaig vore una parella de corriol menut Charadrius dubius amb 4 pollets. En vore’m, els 4 pollets es van dispersar i s’amagaren. Em vaig fixar que un d’ells ho feia al marge del camp i el vaig fotografiar.
També en un sequiol vaig vore una femella de collverd Anas platyrhynchos amb 16 aneguets.
Matí calorós sense cap sorpresa. Estem en plena època de reproducció. De fet, totes les femelles que hem anellat portaven placa incubatriu. A destacar, la gran quantitat de gafarró jove Serinus serinus que ja es veu pels camps.
Anellaments:
- Merla Turdus merula: 11 ex (tots adults) + 1 c
- Gafarró Serinus serinus: 11 ex (4 joves, 7 adults)
- Teuladí Passer domesticus: 7 ex (tots adults)
- Verderol Carduelis chloris: 3 ex (2 joves)
- Estornell negre Sturnus unicolor: 1 ex (jove)
- Rossinyol Luscinia megarhynchos: 1 ex (adult)
- Totestiu Parus major: 1 ex (adult) + 1 c
- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 1 c de 2010
Farà vint dies que vaig descobrir un niu de gafarró Serinus serinus amb 4 ous a la llimera que tinc al corral de casa. La setmana passada vaig fotografiar els 4 pollets.
Este dimarts de vesprada, mentre donava una volta per l’horta, vaig vore una femella de collverd Anas platyrhynchos amb 10 pollets per una séquia.
Este matí hem anellat 26 ocells. Si no haguera mogut el vent, haguérem anellat més gafarró Serinus serinus, ja que no paraven de jugar per la zona on havíem parat les xarxes.
Dels 14 Gafarró Serinus serinus, el 50% exacte han estat joves de l’any. I és que és de les espècies més matineres a criar a l’Horta.
Destacable el control d’una busquereta capnegra Sylvia melanocephala que anellàrem com a 3 mascle el 27/08/2006.
Anellaments:
- Gafarró Serinus serinus: 14 ex + 1 c de 2011
- Teuladí Passer domesticus: 4 ex
- Busquereta capnegra Sylvia melanocephala: 3 ex + 1 c de 2006
És la primera vesprada que fem d’anellament esta temporada amb la intenció d’anellar alguna au nocturna-crepuscular i ha estat tot un èxit. Hem estat en una zona de tarongers ben prop de Massamagrell i hem anellat 1 Mussol Athene noctua i 1 Saboc Caprimulgus ruficollis.
Matí de diumenge de poques captures, però amb varietat de migrants. El més interessant ha estat l’anellament d’una busquereta emmascarada Sylvia hortensis.
A més hem vist un grup de 13 picaport Plegadis falcinellus, 1 còlbit Oenanthe sp., 1 cruixidell Miliaria calandra i 1 bequeruda Gallinago gallinago.
Us mostrem el reportatge fotogràfic que hem fet durant una passejada per esta marjal situada als termes de Sagunt i Puçol.
En esta època de l’any destaquen les colònies de cria de xatrac comú Sterna hirundo, carregada Glareola pratincola, mongeta Sterna albifrons, camallonga Himantopus himantopus i fumarell de galta blanca Chlidonias hybridus.
Quant a les anàtides cal destacar la població reproductora de sivert Netta rufina i de rosseta Marmaroneta angustirostris.
Hui hem eixit per comprovar com va la migració prenupcial a uns camps de tarongers prop de la Marjal de Massamagrell-Rafalell i Vistabella.
El més significatiu ha estat la gran quantitat de falcia Apus apus que ens ha acompanyat durant tot el matí. També hi ha hagut un lleuger pas d’oroneta Hirundo rustica i hem vist una cua-roja reial Phoenicurus phoenicurus i un cucut Cuculus canorus.
Pel que fa a l’anellament estos són els resultats:
- teuladí serrà Passer montanus: 9 ex + 1 c
- mosquiter de passa Phylloscopus trochilus: 7 ex
- busquereta de casquet Sylvia atricapilla: 4 ex + 2 c. Un anellat el 28-12-2007.
- busquereta de garriga Sylvia cantillans: 3 ex
- gafarró Serinus serinus: 3 ex
- mosquiter comú Phylloscopus collybita: 1 ex
- totestiu Parus major: 1 ex
- merla Turdus merula: 1 ex
.
Busquereta de garriga
.
Busquereta de garriga
.
Busquereta de garriga
.
busquereta de capell
.
merla
.
merla
.
Us mostrem unes fotos que vam fer a Arcos de las Salinas (Terol) este cap de setmana
La població de gall de canyar arriba als 221 exemplars, després del llarg programa que la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va posar en marxa el 1988, després que s’extingís a les nostres zones humides a principis del segle XX. Les causes principals van ser l’excés de caça i la transformació de gran part dels nostres aiguamolls en terrenys de cultiu.
El projecte de reintroducció del gall de canyar es va iniciar al Parc Natural de l’Albufera. Per això van ser recollits al Parc Nacional de Doñana un grup d’exemplars i traslladats a unes instal · lacions especialment dissenyades per a la seua acollida, al Centre de Recuperació de Fauna “La Granja” del Saler.
Des de llavors centenars d’exemplars d’aquesta espècie han nascut en captivitat al Centre i han estat alliberats a l’Albufera i en altres zones humides valencianes. Avui en dia, el gall de no només és abundant en aquest parc natural sinó que es distribueix àmpliament per la majoria de les zones humides de la Comunitat Valenciana.
Concretament, la polla avui és present al Prat de Cabanes-Torreblanca, al Delta del Millars, la Marjal d’Almenara, la Marjal dels Moros, l’Albufera de València, la Marjal de la Safor, la Marjal de Pego-Oliva, el Clot de Galvany, les Salines de Santa Pola i el Fondo.
Alhora, l’experiència acumulada durant més de 20 anys d’intensos treballs sobre reproducció en captivitat del gall de canyar, ha permès al Centre de Recuperació de Fauna “La Granja” del Saler seguir produint cada any un bon nombre d’exemplars susceptibles de ser reintroduïts en els llocs on es troba extingit.
Per aquest motiu, el 1999 i 2000 la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va recolzar, mitjançant l’enviament de més de 150 exemplars, un projecte de reintroducció d’aquesta espècie en uns aiguamolls propers a Coimbra (Portugal) i l’execució va anar a càrrec l’Institut do Mar (Universitat de Coimbra) i la col · laboració de l’ICN (Institut de Conservaçao dóna Natureza). Aquest projecte comptava amb el suport financer de la Unió Europea via fons LIFE-NATURA.
Un any més tard, ia petició de l’Istituto Nazionale per la Fauna selvàtica “Alessandro Ghili), la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va aprovar la col · laboració en un nou projecte de reintroducció d’aquesta espècie a Sicília. En total i durant 3 anys van ser enviats a Sicília més de 200 exemplars d’aquesta espècie.
Totes aquestes actuacions figuren entre les previstes en el Pla d’Acció del gall de canyar a Europa elaborat per BirdLife International amb el suport de la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea.
Per tot això, després d’aconseguir que el gall de canyar tornara a l’Albufera 100 anys després de la seua extinció, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient està en condicions de participar activament en aconseguir que aquesta espècie recupere la seua àrea de distribució històrica no només a la Comunitat Valenciana sinó també a la resta d’Europa.
Jornada idèntica a la de la setmana passada. Com a migrants hem anellat busquereta de casquet Sylvia atricapilla, mosquiter de passa Phylloscopus trochilus, mosquiter comú Phylloscopus collybita i pit-roig Erithacus rubecula.
A nivell visual vam observar un lleuger augment de migració d’oroneta comú Hirundo rustica i oroneta cuablanca Delichon urbica. Així i tot el pas va ser molt fluix.
En un tarongerar jove, ple de llicsó o lletsó Sonchus oleraceus, hi havia un bon grup de teuladí serrà Passer montanus. Potser migrants.
Resultats: 32 anellaments i 2 controls:
- busquereta de casquet Sylvia atricapilla: 12 ex + 1 c
- mosquiter de passa Phylloscopus trochilus: 10 ex
Us reproduïm la informació donada pel Parc del Garraf
Neix el primer poll de l’àguila perdiguera del Parc del Garraf
Després de les dificultats de l’any passat, enguany el procés de nidificació de les tres parelles d’àguiles cuabarrades o perdigueres (Aquila fasciata) que hi ha al Parc del Garraf sembla anar molt bé. Aquest dimarts 27 de març ha nascut (vegeu vídeo) el primer pollet d’un dels nius (la posta va ser el 14 de febrer) i en dos o tres dies ha de néixer el segon, mentre que el de l’altre niu trigarà encara uns dies més. En el tercer, la parella només ha arreglat el niu.
La femella amb el pollet
El naixement del primer pollet ha estat de matí. La femella, que estava en posició d’incubació, s’ha aixecat i ha deixat veure el primer pollet nascut des de feia molt poc ja que encara era possible veure la closca de l’ou. Durant tot el dia anterior ja se sentia el piular del poll des de dintre de l’ou i el mascle va portar la primera presa al niu per poder péixer-lo quan nasqués.
Al vespre, la closca de l’ou tenia un petit forat d’un a dos centímetres. La incubació ha estat de quaranta dos dies. Ara, caldrà esperar un parell o tres dies més perquè neixi el segon poll.
El naixement del primer pollet va anar precedit d’un bon ensurt al niu, quan el dia 22 al matí va caure un tros de roca quasi sobre la femella, que estava incubant els dos ous. Les imatges, recollides en un vídeo, són esborronadores perquè podria haver ferit la femella o també, si en aquell moment els ous haguessin estat sols, podria haver-los esclafat.
El procés de nidificació de l’àliga perdiguera o cuabarrada del Parc del Garraf se segueix des del febrer. Dues webcams ofereixen imatges en directe de dos nius de dues de les tres parelles que hi ha al parc d’aquest rapinyaire catalogat com espècie vulnerable.
El seguiment en directe es fa per setè any consecutiu i la gravació es porta a terme des de l’any 2003 (en directe per Internet des del 2005) en el marc del Programa del Pla de seguiment i conservació de l’àliga perdiguera, espècie vulnerable segons el Catàleg nacional d’espècies amenaçades.
Enguany la Xarxa de Parcs Naturals ofereix la connexió en directe i simultània de dos nius (A, pantalla superior i B, pantalla inferior) d’àliga cuabarrada del Parc del Garraf. Per aquest any 2012 s’han pogut fer millores en les instal·lacions de les càmeres així com en la visualització del videostreaming.
El nombre d’usuaris que poden accedir simultàniament a la visualització és limitat. El temps màxim de connexió és de 10 minuts. Si hi ha problemes de connexió, es pot tornar a provar més tard. La càmara del niu A, que és digital, ofereix imatges nocturnes; la càmara del niu B es desconnecta en fer-se de nit i torna a connectar-se a primera hora del dia. Podeu anar seguint totes les novetats de la vida de les àligues en el bloc de la mateixa pàgina de la webcam.
